Arxivat a: Museus / Exposicions

Sònia Jiménez / AVUI
Mai com aquest estiu s'havia organitzat a Roma una exposició dedicada a Rafael, l'artista que va saber interpretar l'ideal de bellesa i va dominar els recursos tècnics de l'art pictòric amb gran destresa i sensibilitat. L'exposició Rafael: de Florència a Roma és el deute que la capital italiana tenia amb el pintor romà per excel·lència.
L'exposició s'ha instal·lat a la Galeria Borghese i fins al 27 d'agost mostra 50 obres mestres entre pintures i esbossos de l'etapa romana, compresa entre el 1505 i el 1508. "A Roma Rafael (1483-1520) estableix per sempre la imatge mateixa de la doctrina al traduir els continguts religiosos en imatges, amb tal força que des d'aquell moment tota la civilització d'Occident s'hi reflecteix o s'hi enfronta", segons ha explicat Anna Goliva, directora de la Galeria Borghese i comissària de l'exposició.
Molts museus internacionals han prestat les seves obres per a aquesta mostra, assegurada en 1.200 milions d'euros. De l'Staatliche Museem de Berlín ha viatjat la Madonna Colonna; del Museu del Prado de Madrid, la Sagrada Família amb l'anyell; i de la National Gallery de Londres, la Madonna Aldobrandini i el Somni del cavaller. Però també del Palau Barberini de Roma han portat el famós quadre de La Fornarina, la bella filla del forner del Trastevere de qui es va enamorar Rafael i que va ser el seu model femení. Aquesta obra enigmàtica és l'única que pot competir amb La Gioconda, de Leonardo.
Mostrades amb la resta de les meravelles artístiques de la Galeria Borghese, entre les escultures de Bernini i les pintures barroques, el visitant pot descobrir les obres mestres de Rafael, totes marcades amb un color grana per localitzar-les ràpidament. L'exposició es divideix en els dos nivells de la galeria. En el primer nivell s'exhibeixen els retrats, gènere àmpliament cultivat per Rafael, en què s'allibera de Leonardo per submergir-se en la psicologia del personatge i en l'estudi portentós del color, com fa a Retrat de dama amb unicorn.
En el segon nivell es mostren les madonne característiques de la pintura del Renaixement, de composició piramidal amb matisos leonardescos, com ara La bella jardinera, que per primera vegada surt del Museu del Louvre. Per Anna Coliva, "és la més perfecta de les tres verges florentines d'idèntica composició". Potser Rafael és la síntesi personalíssima entre la manera clàssica i geomètrica, perfecta i femenina, de Leonardo i el temperament abarrocat de Miquel Àngel.
L'exposició és un recorregut pictòric per les dues etapes artístiques del pintor fins a arribar al punt on convergeixen el passat florentí amb el nou període romà, representat per la seva obra més emblemàtica: El davallament. Aquest retaule dóna les bases per al revolucionari pas de l'estructura compositiva tradicional a la concepció dinàmica de l'espai, que més endavant es manifestarà en les famoses Estances del Vaticà encarregades pel papa Juli II.
Raffaello Sanzio va néixer a Urbino el 6 d'abril de 1483, fill del pintor Giovanni Santi, que el va introduir en el món de la pintura, el dibuix i l'ús dels pinzells. Després de la mort del pare, va freqüentar el taller de Pietro Vannuci, conegut com el Perugino, per completar la seva formació. L'estada a Perugia li va servir per assimilar les tonalitats clares, les elegants composicions i el paisatge espaiós del seu mestre. El primer encàrrec el va rebre amb tan sols 17 anys, però, malgrat la seva joventut, ja apareix en els documents com a magister. El període florentí va servir a Rafael per acumular el màxim de material i d'idees per fer-los fructificar més tard a Roma. Convocat pel papa Juli II, aviat s'imposa a la resta dels seus coetanis i guanya el monopoli dels treballs pictòrics al Vaticà. Rafael va morir prematurament el mateix dia del seu naixement als 37 anys, diuen que per excessos amorosos. Molts historiadors de l'art marquen el final del Renaixement el 6 d'abril de 1520, quan va desaparèixer el pintor italià.
Amb motiu d'aquesta gran exposició sobre Rafael, la ciutat de Roma ha organitzat diverses activitats paral·leles. Durant tot l'estiu dos autobusos recorreran els llocs més suggestius i característics de la Roma de Rafael. Així, serà possible seguir l'artista que s'endinsa en les grutes per veure els frescos romans i arribar fins al Panteó, on el pintor està enterrat. També s'estan projectant pel·lícules d'època en terrasses d'estiu per narrar la relació entre el passat i el present i hi tenen lloc trobades culturals entre historiadors de l'art i personatges de la cultura per debatre sobre el personatge de Rafael.
L'exposició de Rafael inaugura una nova etapa d'exposicions temporals de la Galeria Borghese, molt més ambiciosa. El museu ha programat per als pròxims deu anys altres exposicions destacades: Canova (2007), Correggio (2008), Bacon i Caravaggio (2009), Dossi (2010), Tiziano (2011), Cranach (2012), Bernini (2013), Domenichino (2014) i, per últim, Els Borghese i l'Antiguitat (2015).
Esta pagina es una puta mierda k me cago en la madre k os pario a todos soys unos mal paridos
Comentario de Debora el el 11/11 a las 13:47
ESTE BLOG ES UNA CACA DE VACA IROS A LA MIERDA KN EL ARTE DE LOS COJ..
I ACER UN BOLG MEJOR IJOS DE LA MIERDA
Comentario de el xico de las poesisass el el 11/11 a las 13:48