Divendres, 28 de juliol de 2006
Revolta museística
Arxivat a: Opinió
Montse Frisach/ Diari AVUI
El sector de l'art està revoltat. Des que es va fer públic la setmana passada el nomenament de Josep Serra com a nou director del Museu Picasso de Barcelona, les crítiques no s'han aturat, tant per la manera com s'ha desenvolupat el concurs internacional convocat per cobrir el càrrec, com pel fet d'haver triat un candidat amb poca experiència museística i amb un perfil de gestor més que d'especialista. Artistes, crítics, directors de museu i els polítics de l'oposició municipal -el Museu Picasso depèn de l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub)- s'han unit a les crítiques en els últims dies.
Ahir precisament es van afegir a la polèmica els museòlegs, a través d'un comunicat de l'Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC). L'Associació es mostra preocupada "pels dèficits d'experiència i coneixements en museologia del candidat i per no haver acreditat suficient «experiència en nivells de responsabilitat en l'àmbit museístic» (com establien les bases de la convocatòria), quan entenem que el perfil de museòleg hauria d'haver estat el factor més rellevant de valoració de la plaça convocada".
La manera com s'ha desenvolupat el concurs ha estat un dels aspectes que més ha indignat el sector de l'art. Candidats al concurs, que prefereixen mantenir l'anonimat, han assegurat que no tenen cap justificant de recepció de la documentació enviada a l'Icub, una circumstància estranya en qualsevol convocatòria oficial i que podria haver facilitat l'entrada de nous candidats fora de termini.
La composició de la comissió que havia de triar el candidat també ha estat objecte de les crítiques, ja que dels quatre membres, dos són de l'Icub (Jordi Martí i Xavier Suñol) i dos provenen del món museístic (Rosa M. Malet, directora de la Fundació Miró, i Maria Teresa Ocaña, directora del MNAC i exdirectora del Picasso). En aquest tipus de concursos, molt freqüents en museus europeus, la composició del jurat és majoritàriament provinent del món de l'art i hi ha membres internacionals.
Però un dels aspectes que més preocupa el sector artístic és l'elecció d'un candidat amb perfil de gestor al capdavant d'un museu tan emblemàtic per a Barcelona com el Picasso, quan al concurs s'hi havien presentat especialistes en l'art del segle XX de gran solvència internacional, entre els quals hi havia per exemple William Jeffet, conservador del Museu Dalí de Sant Petersburg, i Brigitte Léal, reconeguda experta picassiana que ha treballat al Centre Pompidou i al Museu Picasso de París. Des de l'Icub s'ha defensat en tot moment el perfil de gestor que, de fet, es remarca especialment en les bases del concurs. Però aquest model més americà que europeu -un gestor al capdavant, i un conservador en cap en segon terme (en aquest cas, Sònia Villegas)- no convenç els especialistes.
Vicens Altaió, escriptor i director del centre KRTU, assegura que la mateixa convocatòria del concurs i el seu resultat sembla "una justificació per l'elecció que s'ha fet". "No entraré en judici sobre la preparació de Josep Serra però tenint en compte el nivell de molts dels que es presentaven ens hem quedat tots al·lucinats", diu Altaió. "Per fer-ho d'aquesta manera hauria estat millor no fer un concurs, que no crec que sigui la panacea, d'altra banda. En altres casos, l'elecció s'ha fet a dit i amb un candidat amb un projecte intel·lectual coherent al darrere, com en el cas del Macba, i s'ha demostrat que funciona. I en el Picasso era necessari una persona que elevés la categoria intel·lectual del museu i no que fes vendre més entrades", diu.
La crítica d'art i actual assessora d'arts plàstiques de la comunitat de Madrid, Victòria Combalia, afirma que "el pitjor ha estat la poca correcció del concurs, gens objectiu" i critica que no hi hagués cap membre de la comunitat artística internacional a la comissió. Combalia té clar que en cap cas en l'organigrama d'un museu "hi ha d'haver un gestor per sobre de l'especialista, per més bo que sigui el gestor". "I si el gestor és mig mig, has de posar al costat un especialista de gran solvència internacional, i no és el cas perquè Sònia Villegas no és coneguda per haver fet cap aportació", afegeix la crítica d'art.
Referencias
URL per a referencies
