Dimecres, 19 de juliol de 2006
La Pedrera acull una mostra dedicada a Ramón Gaya
Arxivat a: 2-Pintura
Mentre a Europa, sobretot a la capital francesa, plovien a tort i a dret els "ismes" de les avantguardes (cubisme, surrealisme), Ramón Gaya va decidir enrocar-se en la tradició pictòrica per dialogar amb mestres del passat com Velázquez, Rembrandt o Ticià.
Ramón Gaya, l'hora de la pintura, una retrospectiva pòstuma de l'artista murcià, mostra un centenar de quadres, entre els quals n'hi ha una quarantena d'inèdits, d'aquest pintor singular, que sempre va anar a contracorrent de les modes artístiques. La carrera de Gaya apareix, doncs, com una mena de bolet d'estiu enmig d'un període on van néixer desenes de corrents estètics que buscaven noves maneres d'expressar-se a partir d'un llenç en blanc. El treball de Gaya demostra que és un solitari de la pintura espanyola del segle XX.
"Gaya va emprendre sol un camí de fidelitat a la pintura -explica Juan Manuel Bonet, el comissari de la mostra, que ja va comissariar les exposicions de Gaya que l'IVAM va fer el 2000 i el Reina Sofia el 2003- i es va concentrar en els pintors de la roca espanyola: el Museu del Prado". Després de la Guerra Civil, en la qual es va posicionar del costat republicà, es va veure obligat a exiliar-se a Mèxic, on l'artista s'enyorava dels museus europeus, sobretot dels espanyols i els italians. Allí va començar a conrear el gènere dels homenatges. Homenatge a Velázquez, II Homenatge a Rembrandt o III Homenatge a Murillo són algunes de les peces que configuren el "museu imaginari" que, segons Bonet, va crear a Mèxic.
Al seu retorn a Europa, a la dècada dels cinquanta, el pintor retroba les seves arrels pictòriques a la Itàlia de Ticià, l'artista que venerava i que va escriure "el capvespre és l'hora de la pintura", l'expressió que ara ha donat nom a la mostra. D'aquest període sorgeix l'aiguada sobre paper Naixement de la pintura o El pont de l'Accademia amb pluja, en el qual també apareix la seva predilecció per les estampetes japoneses.
La mostra, que ha organitzat la Fundació Caixa Catalunya, fa un recorregut per més de 70 anys de carrera artística i és la primera retrospectiva del pintor a Barcelona, una ciutat que Gaya va definir com "un contrast enllaçat de nord i sud, de gòtic i mediterrani". Aquest artista, que també va conrear l'assaig amb Diario de un pintor o Velázquez, pájaro solitario, és per Bonet "un pintor excepcional, sense etiquetes, que va viure a contracorrent del segle de les sigles".
(Extret del Diari Avui)
Referencias
URL per a referencies
