Arxivat a: Opinió

Cristian Segura
Un fenomen recent a Europa és la inauguració de museus, el que el setmanari Die Zeit ha definit com "l'efecte Bilbao", pel renom que va guanyar aquesta ciutat arran de la construcció del museu Guggenheim. A Alemanya la tendència s'ha convertit gairebé en un esport. L'Institut d'Investigació de Museus va comptabilitzar que el 2004 hi havia 6.177 centres d'exposicions, una setantena més que l'any anterior.
El paradigma d'aquesta febre cultural és Berlín, on en els últims deu anys s'han inaugurat una trentena de nous centres d'art. Els representants del sector asseguren que l'increment no és desmesurat perquè la demanda s'ha disparat, però la competència deixa fora de joc els petits museus i ha comportat problemes de continguts en alguns dels més importants.
Els Estats alemanys s'embarquen en grans projectes museístics, amb importants inversions arquitectòniques a costa de retallar la qualitat dels serveis que ofereixen. Un exemple d'aquest fenomen és la recent dimissió del president de l'Acadèmia de les Arts de Berlín, Adolf Muschg, per la manca de projectes internacionals que oferia la seva institució. El més preocupant és que l'Acadèmia de les Arts es va reinaugurar l'any passat, després que el govern federal hi invertís 55 milions d'euros i la preparés per mostrar el seu patrimoni, el més gran de l'art alemany.
Totes les institucions consultades per aquest diari asseguren que l'increment turístic a Berlín justifica la nova oferta cultural, però experts com el director de la revista Art, Axel Hecht, discrepen. Hecht argumenta que el conjunt de l'oferta surt perjudicat quan una important institució federal com la Nationalgalerie, amb un dels fons pictòrics més notables d'Europa, s'embarca en exhibicions estrella com la que va mostrar el 2004 amb les millors obres del MOMA de Nova York, i la d'aquest any, dedicada a Picasso.
Matthias Henkel, director de comunicació de la Societat de Museus Estats de Berlín, l'organització pública que engloba els disset grans museus de la ciutat, entre ells la Nationalgalerie, assegura que la competència beneficia tothom quan la capital alemanya està de moda i quan l'art contemporani es guanya cada cop més l'interès de la ciutadania. Les pernoctacions de visitants a Berlín van arribar el 2005 als quinze milions, un 10% més que l'any anterior. L'augment també es reflecteix en els visitants a centres d'art: els 150 museus que té la ciutat -la que en té més d'Europa- van rebre 11,2 milions de visitants el 2004, un 21% més que l'any anterior.
A part de l'Acadèmia de les Arts, en els dos darrers anys han aparegut una desena de nous referents culturals: la Berlinische Galerie va estrenar seu el 2004 com a capdavantera en art modern nacional; també aquell any va néixer el Museu de Fotografia, auspiciat per la Fundació Helmut Newton, i es va produir l'ampliació del centre d'art contemporani Hamburger Bahnhof, on en els pròxims sis anys es mostrarà la Col·lecció Flick. El 2005 es va inaugurar el Museu de l'Holocaust, dins el monument als jueus morts a Europa, i es va reobrir, a l'Illa dels Museus, el Bode, dedicat a art bizantí.
Fragment d'article extret del Diari AVUI (10/01/06)